Creences, festes, rituals i ceremònies

S'Àvia Corema

La representació antropitzada de la Quaresma, que a Menorca es coneix amb el nom de s'Àvia Corema o sa Corema, és una de les figures més populars de la tradició de les terres de parla catalana i un personatge molt habitual encara avui a les llars menorquines durant aquest període de temps, sobretot en aquelles on hi ha infants.

En la tradició cristiana, la Quaresma és el període de temps durant el qual l'Església prescriu entre els seus feligresos certs dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert. És un període penitencial, un temps per a la reflexió, per a la intensificació de la pregària i, sobretot, un període d'austeritat. És, de fet, una preparació ascètica per a la Pasqua. La Quaresma pròpiament dita comença l'endemà de l’enterrament del Carnestoltes, és a dir, el Dimecres de Cendra, i es perllonga fins el migdia del Dijous Sant, abans de la missa In Coena Domini, moment en el què es commemora la institució de l'Eucaristia en el Sant Sopar, com a primera part del tríduum pasqual, a la qual seguirà la commemoració de la crucifixió i la celebració, el diumenge següent, de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

En el context de les prohibicions i els compliments propis d'aquest període, sorgeix en l'àmbit popular la representació de la Quaresma com una dona vella i lletja la figura de la qual es penjava a les llars menorquines amb un doble objectiu: recordar el període de dejuni i abstinència que es vivia, i per altra banda, servir com a calendari casolà, molt pràctic i entenedor, per comptar el període quaresmal.

Festes de Sant Joan de Ciutadella

Les festes més destacades de Ciutadella són les de Sant Joan, que se celebren els dies 23 i 24 de juny. Sembla ser que aquesta festa té els seus orígens en una romeria que l'Obreria de Sant Joan feia a l'ermita rural de Sant Joan de Missa per honorar el seu patró i per recaptar almoines per al seu finançament i per al manteniment del temple i del culte. Amb els afegits i les incorporacions pròpies d'una festa que s'ha anat celebrant de manera més o manco regular des del segle XIV i de manera pràcticament ininterrompuda des de finals del XVI, actualment s'articula entorn d’una sèrie d'actes i protocols que es defineixen en el segle XIX i que han arribat als nostres dies transmesos oralment generació rere generació, tot esdevenint una de les celebracions més particulars de les Illes Balears.

Avui és una festa viscuda intensament i molt sentida per la comunitat, i s'ha convertit en l'emblema de la identitat ciutadellenca. Al marge d'açò, atreu un gran nombre de visitants forans, per la qual cosa propicia una notable activitat econòmica al voltant seu. Els principals protagonistes són els caixers i cavallers muntats dalt dels seus cavalls i, també, la gran gernació de gent que hi assisteix, la qual ha passat de ser simple espectadora dels actes que es van succeint a participar-hi activament. 

Festa de Sant Antoni

La festa del dia 17 de gener, dia de Sant Antoni, és una festa tradicional en la qual se celebra la conquesta de Menorca per part del rei Alfons el Liberal, l'alliberament de l'illa del domini sarraí i la seva reincorporació al món cristià, que suposà la seva integració a la cultura catalana i l’adopció del català com a llengua pròpia de Menorca fins als nostres dies. Els actes amb un major recorregut històric se celebren a Ciutadella el 17 de gener, i són una missa solemne a la Catedral de Menorca dedicada a sant Antoni Abat i la processó dels Tres Tocs, un cerimonial que escenifica l'entrada de les tropes catalanoaragoneses a la ciutat. Als actes hi participen les autoritats civils, militars i eclesiàstiques, acompanyades del poble, i estan envoltats d'una gran solemnitat.

Amb l'adveniment de la democràcia i l'establiment de les autonomies és quan la festa agafa una nova dimensió. Amb el nom de Diada del Poble de Menorca, deixa de ser una festa exclusivament religiosa focalitzada a Ciutadella i passa a ser jornada festiva a tots els pobles de l'illa i, al voltant seu, s'organitzen tota una sèrie d'activitats amb l'objectiu de commemorar l'efemèride de la conquesta en clau d'exaltació i reafirmació de la identitat històrica i cultural menorquina. En contraposició a les festes d’estiu, Sant Antoni és la festa cívica més important de l’hivern a Menorca.

Festes de Sant Bartomeu de Ferreries

Amb motiu de la festivitat de Sant Bartomeu, els dies 22, 23, 24 i 25 d'agost el poble de Ferreries celebra cada any les seves festes majors. Són unes festes que, amb els seus alts i baixos, s'han vingut celebrant de manera més o manco regular al llarg dels últims segles. El nucli de la festa és d’origen religiós, i sembla que sorgeix entorn d’una obreria, constituïda per representants dels diferents estaments socials de temps antic, vinculada a la parròquia de Sant Bartomeu, la qual tenia entre els seus objectius la realització de col·lectes per garantir el finançament ordinari i extraordinari de la mateixa obreria, del temple i del culte, i honrar el seu patró. La festa actual és una combinació d'actes religiosos, de celebracions cíviques i d'activitats lúdiques que s'han anat afegint amb el temps.

El nucli de la festa s'articula, actualment, entorn d’una sèrie d'actes predeterminats, definits entre els segles XIX i XX i que es repeteixen any rere any, que es regeixen per uns protocols redactats i aprovats oficialment per l'Ajuntament de Ferreries, la darrera versió dels quals és del 26 de setembre de 2013. La festa de Sant Bartomeu segueix un esquema festiu comú a les festes majors d'estiu de la resta de pobles de Menorca ―que en línies generals prenen com a model la celebració de les festes de sant Joan de Ciutadella, adoptant-la d’una forma simplificada i amb diferències en cada poble―, ja que els protagonistes dels actes principals són els caixers i cavallers muntats dalt del seus cavalls ―la Qualcada―, amb la participació de la comunitat, que hi assisteix i en gaudeix de manera activa.